Acabades les fantàstiques Festes de Pòrtol demanàrem a Sor Catalina que ens passés el seu pregó, ple d’estimació cap al poble de Pòrtol. Consideram que aquest conté una part important de la història de Pòrtol, especialment la historia del Convent de Ca Ses Monges.
Podeu trobar el pregó a continuació.Així, aquí podeu accedir al pregó i a la història del Convent.
PREGÓ DE LES FESTES DEL CARME 2010
Estimats portolans i portolanes, amics i amigues i tots els que estau aquí:
Fa un temps que em demanaren per fer el pregó de les Festes de Pòrtol i vaig dir: “pobra de mi, i què diré, jo que vaig nèixer devora una taparera? Això de fer discursos és cosa de gent de lletres, ofici de savis i llicenciats.”
Però, al cap d’uns dies i després d’haver-ho porgat dins el meu cap, vaig pensar que seria una bona ocasió, si més no, per dir-vos que a Pòrtol hi fa molt bon estar i que la petita comunitat de les monges ens hi trobam molt bé, i per això vaig decidir que el pregó era un bon medi per agrair-vos als portolans tot lo bé que ens tractau, i per manifestar-vos el desig de què la nostra convivència entre vosaltres sia per molts, molts i més anys. Ens heu demostrat la vostra estimació i respecte durant més d’un segle amb moltes atencions, ja que, en tenir una cosa bona, sempre pensau en les monges, no manca mai un petit present per les matances, fruita del temps, ous de les gallines de ca vostra, dolços, coca amb trempó, panades, robiols… Qui no recorda, de quan era nin, els conillets o uns llevadors que les monges posaven dins la senalla ja buida, i vos acomiadàvem dient “Per amor de Déu sia”. Paga de monja, i el respecte, gairebé veneració amb què els portolans besaven el Santcrist que dúiem a la cintura. Tot això i més que record amb enyorança és molt bonic, fa goig i és d’agrair. Gràcies, poble de Pòrtol.
No importa que vos digui qui som, tots em coneixeu, encara que només sia d’haver-me vista per l’església amb les altres germanes de la Comunitat, o menant el quatre ele o caminant els dematins pels viaranys del poble. Tanmateix, vos diré alguna cosa de la meva petita història, que podria ser la de qualsevol altra germana de la Comunitat, si més no perquè ens coneguem millor. Vaig nèixer a Llubí el 26 de febrer de 1946 i el 14 de setembre de 1966 vaig començar la meva vida religiosa. Al llarg d’aquests anys he treballat a Mater Misericordiae, a la Creu Roja, a Assís, a Roma, a Sa Cabaneta, a Bunyola i a Pina. L’any dos mil vaig entrar a formar part de la comunitat de monges de Pòrtol, un poblet on les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia havien arribat ja feia molts anys, el nou de setembre de 1903.
La primera casa que habitaren les monges no va ser el convent que coneixem ara, sinó que es varen instal-lar al llarg de dotze anys a una casa del carrer d’Olesa, propietat de Joan Capó Salvà, de mal nom de Ca’n Crosta, allà on va viure el metge D. Guillem Massot i on encara hi viuen els seus familiars. La gent del poble, ansiosa per poder comptar amb persones convençudes, entregades a consolar els malalts, a ensenyar a llegir i escriure, a posar colzeres i genolleres, que no era un luxe com ara, sinó una necessitat per manca de roba i diners, la gent del poble, vos deia, pagava el lloguer i el consum d’electricitat de les religioses,i elles ensenyaven, acomiadaven els malalts cap al cel i resaven.
L’any 1912 el Pare Joan Santandreu, religiós natural de Pòrtol, missioner de Sant Vicens de Paül que estava destinat a Manila a les Illes Filipines, envià un poder al seu nebot Bartomeu Santandreu per a què cedís “el terreny d’un cortó al lloc més adient per construir un conventet per a quèles monges poguessin dur a terme el seu apostolat.”
El dia 24 de març de 1915, D. Andreu Pont, rector de Sant Marçal i el vicari de Pòrtol, D. Joan Torrendell, beneïren la primera pedra. Tot el poble es posà en marxa per dur endavant aquesta gran obra i col-laborar amb diners en la mesura de les possibilitats de cada família, mà d’obra, carretades de materials, els fusters donaven les portes i els nins traginaven pedres i aigua.
El dia vint-i-set de juny de 1915, a les quatre del capvespre, repicaren les campanes de l’església parroquial per anunciar i convidar a la benedicció del nou convent, encara que no estava acabat i la capella no estava feta. D. Toni Canals, visitador de la Congregació, beneí la nova casa-convent, foren els padrins el senyor i la senyora de Son verí. Acabada la ceremònia, es donaren les gràcies per tot quant el poble havia fet en bé de les religioses.
El dia 16 de juliol del mateix any, festa de la Patrona la Mare de Déu del Carme, les monges començaren la seva estada en el convent nou, i les primeres germanes que l’habitaren varen ser: Sor Eurèlia Rigo, Sor Eufràsia Perelló, Sor Eliodora i la Superiora Sor Maria Quitèria.
De llavors ençá, les monges són part del poble, molts anys els seus hàbits blaus han estat punt de referència en la vida del poble, qui no recorda els anys que anà a costura, la mestra que tingué de petitó o de petitona, les primeres lletres, els primers números que unes manetes escrivien amb guix a una pissarra gran de tota la paret, els primers jocs, qui no ha rebut a ca seva la monja dels malalts? Les Filles de la Misericòrdia duien a la pràctica el lema de la seva Congregació: “Cor que s’inclina a la misèria”.
Amb l’emoció dels records he perdut el fil de la nostra història, on érem, ah sí, faltava construir la capella del convent. El convent l’inauguraren el 1915, idò la capella no va estar enllestida fins l’any 1926, es veu que les esglésies a Pòrtol duen coa però, portolans i portolanes, heu construït un convent i anau per la tercera església, sou uns valents !! que hi ha barriades i pobles que no en tenen cap. Portolans agosarats, arriscats, invencibles, endavant!! les paraules volen, però les obres com aquesta de l’església nova queden per sempre. Facem la Casa de Déu, per anar-hi tots junts i sentir-nos germans. Deixem les enveges, els malentesos i facem els comptes cadascú a ca seva, que ja n’hi ha ben prou.
Portolans, que la nostra Patrona, la Mare de Déu del Carme, sigui el nostre model. Ella escoltava, reflexionava i ho guardava tot en el seu cor. Maria va ser pobre, senzilla i humil i ho compartí tot, fins i tot el seu Fill, i és tan generós compartir!!
Portolans, vosaltres que amb la terra i l’aigua feis el fang i en el forn coveu peces polides, facem del nostre poble la peça més valuosa que pugui sortir de les vostres mans i així ens sentirem bé, serem llum per als infants, per als joves i per tots els qui ens envolten i ens podrem dir els uns en els altres: “Que bé s’hi està al Poble de les Olles”.
No vull acabar sense recordar en aquesta festa tan nostra aquells que ens han precedit en el seu pas per aquest món, en especial D. Guillem, que fou el nostre pastor, i totes aquelles monges que són a la Glòria i que ens feren tant de bé servint, ensenyant, pregant, agombolant els petits o fent algun joquet amb la canya.
Portolans, mirau la Mare de Déu del Carme, que ella vos mira, i que Déu vos beneieixi. Molts anys a tots.
Catalina Salvà Alomar (Germana de la comunitat Franciscana de Pòrtol).
Entrades (RSS)